LA NOVA CONCEPCIÓ DEL TREBALL BASADA EN EL TELETREBALL

La nova concepció de treball basada en el teletreball és possible gràcies a les millores continues de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Altres factors que han intervingut en aquesta evolució és la societat, l’economia, els individus, les empreses i el treball, principalment. 

L'estructura tradicional de les societats desenvolupades imposa la obligació de la presència dels treballadors en el lloc de treball en horaris rígids. Això suposa alts costos financers, d’infraestructures, energètics, medi ambient i molta pressió psicològica. 

Així mateix, la societat exigeix cada cop més a les empreses un compromís social (responsabilitat social corporativa) i horaris més flexibles per a poder compaginar la vida personal i millorar la qualitat de vida de les persones. 

La globalització i el conseqüent increment de la competència en els sectors laborals, comercials i financers produeix la necessitat a les empreses d’accedir a un entorn més global i divers. 

El teletreball cobreix totes aquestes necessitats. Els seus valors són l’eficiència, l’orientació a resultats, la conciliació de vida laboral i familiar, el desenvolupament sostenible i les TIC. És la nova visió de futur de les empreses.

Aporta un gran nombre d’ avantatges per les empreses, els treballadors i la societat com és la conciliació de la vida laboral i familiar, millora de la salut i el benestar, reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres gasos contaminants, contribueix a millorar la mobilitat en les grans ciutats, genera equips de treball més amplis i potents sense barreres geogràfiques, fomenta la diversitat i la integració laboral de col·lectius d’exclusió social com els discapacitats, entre d’ altres. 

Els inconvenients més significatius són aïllament social, individualisme, dificultat de treball en equip, desvinculació de les empreses, possible desaparició dels límits entre la vida priva i la professional, cost inicial elevat dels equips de treball, entre d’ altres.

UNA EMPRESA TIC TÉ MÉS GARANTIES D'ÈXIT QUE UNA EMPRESA TRADICIONAL?

En l’anterior article comentava la importància de la emprenedoria i aquesta com a factor determinant en la recuperació de l’economia. Arrel d’això, i atenent el context actual, caldria qüestionar si una empresa TIC té més garanties d’èxit que una empresa tradicional (tenint present també que no tothom té les capacitats o els coneixements per dur-ho a terme).

Sense entrar a detallar estadístiques, es pot dir un: rotundament fals!!

És evident que el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i telecomunicacions, fa que aquests mercats hagin crescut de manera exponencial. En el món actual, l’eina amb més influència en el mercat i més significativa a nivell empresarial és internet.

D’altra banda, també és cert que Kofi Annan, secretari general de la ONU de 1997 a 2006 va dir “les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Es disposa d'eines per arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia i dels mitjans necessaris per propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua”.

Ara bé, també està clar que darrere de cada idea, iniciativa o projecte empresarial hi ha persones que aporten no només talent i creativitat sinó també capacitat i esforç; i, sobretot, les noves iniciatives empresarials han de disposar d'algun component innovador que els permeti diferenciar-se dels competidors, TIC o no TIC. 

En definitiva, tot i que les TIC permeten trobar noves o millorades activitats a un cost més reduït (un dels leit motiv d’un empresari), la realitat és que, tal i com podem llegir en l’estudi realitzat per AJE sobre els factors que contribueixen al èxit empresarial (http://www.ajeimpulsa.es/documentos/banco_recursos/recurso_13.pdf), allò realment important és la transmissió de valors en una empresa així com la capacitat per transmetre confiança en el projecte als col·laboradors, clients, proveïdors, socis, i altres parts interessades per part de l'empresari.

En resum, l’èxit d’una empresa no es mesura en funció del tipus de sector al qual pertany, o sigui, tradicional (comerç, despatx d’advocats, industria ...) o TIC. L’èxit dependrà de molts altres factors interns i externs començant per la pròpia viabilitat del projecte.

 

 

L'EMPRENEDORIA NECESSÀRIA

En els darrers anys es parla molt de l’emprenedoria com un factor determinant per a la recuperació econòmica i fins i tot com un element que tots hem d’incorporar en les nostres activitats professionals i socials.

Certament, la situació econòmica actual en la que es troba el nostre país no dóna gaires esperances a les persones que actualment estan a l’atur. No ens podem refiar que les empreses “de tota la vida” creïn llocs de treball suficients per sortir de la crisi; s’ha de generar nova activitat econòmica que alhora creï nous llocs de treball, i emfatitzo la paraula nou. Les noves empreses seran més innovadores, flexibles i personalistes; i això serà un punt positiu de cara a un futur ple de necessitats noves i canviants, futur al que es podran adaptar amb major facilitat i per ende créixer, expandir-se i crear nous llocs de treball.

A més a més, aquestes noves empreses tendiran a estar més arrelades al territori que no pas les grans empreses i els llocs de treball creats tindran més probabilitats de consolidar-se existint un menor risc de deslocalització.

És per aquest motiu, entre altres, que la política considera imprescindible impulsar l’emprenedoria (l’exemple proper el tenim en la creació de la Oficina d’Atenció a l’Empresa per l’Ajuntament de Barcelona  - http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/index.jsp), ja que només la creació de noves empreses permetrà generar la suficient activitat econòmica i els suficients nous llocs de treball que ens permetran albirar un horitzó millor.

I no només les noves empreses podran crear nous llocs de treball més estables i coherents amb la realitat actual, sinó que, tal i com diu el professor de la Universitat de Girona, Joan Solé, “la complexitat dels nous productes o iniciatives empresarials només poden ser viables en un context d’interacció amb altres actors que formen part de la xarxa de relacions socials dels impulsors d’iniciatives”; i això fa que poc a poc les noves empreses cridin a altres que es crearan al seu voltant, generant necessitats mútues.

Ara bé, també és cert que el tant per cent d’emprenedors que creen la seva empresa al descobrir una oportunitat de negoci (opció ideal!) és un percentatge molt relatiu. De fet, la creació de noves empreses en realitat respon més a una autoocupació, entenent que trobar feina en una empresa ja creada cada cop és més difícil, més que no pas la intenció de crear una empresa amb potencial de creixement.

Aquesta autoocupació crea llocs de treball, però són efímers i transitoris. Tal i com podem llegir en la pròpia web de la Generalitat de Catalunya (http://jovecat.gencat.cat/ca/), “engegar un projecte empresarial i fer-lo rutllar és un procés complex en què cal tenir en compte molts aspectes: el teu caràcter i les teves habilitats, la viabilitat de la idea, la forma jurídica més adequada per a dur-la a terme, els tràmits que cal fer, les despeses inicials, les fonts de finançament a l'abast ...” i això no ho tenen clar la majoria dels emprenedors.

Un emprenedor no només ha de ser constant, innovador i pacient, sinó que també ha de tenir una confiança en sí mateix fora de tot dubte, factors que no sempre es presenten. Aleshores perquè ho fem llavors? Oportunitat? Necessitat? Desgraciadament és per necessitat, i no cal ser un gran economista o estadístic per veure que durant l’etapa de crisi en la que ens trobem (a l’igual que en altres ocasions) el nombre de persones que busquen una sortida a la seva situació d'atur a través de l'autoocupació augmenta; en canvi, en etapes d'expansió o creixement econòmic en què la taxa d'atur disminueix, el percentatge de treballadors per compte pròpia, els emprenedors, també es redueix. Ens equivoquem? Crec que sí, l’emprenedoria és necessària.