dijous, 27 de desembre del 2012

REPERCUSSIONS DE LA TECNOLOGIA EN LA SOCIETAT ACTUAL


En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates, sostenen tots els aspectes de la nostra societat, incideixen a diari en les nostres vides i conformen el nostre futur, però la realitat és que en tota la història de la humanitat, l’home a procurat garantir i millorar el seu nivell de vida mitjançant un millor coneixement del món que l’envoltava i un domini més eficaç del mateix, o sigui, un desenvolupament constant de la ciència.

La ciència ha arribat al punt d’influir en la mentalitat de la humanitat. La ciència, a dia d’avui, no és simplement un dels molts elements que composen  les forces productives, sinó que ha passat a ser un factor clau pel desenvolupament social. La innovació científica i tecnològica influeix cada vegada més en tots els aspectes de la societat, la política i l'economia.

La informació forma part, en l'actualitat, del procés de producció, amb tanta o més importància que el factors més clàssics com la mà d'obra o el capital. La informació per tant té valor econòmic, de manera que pot ser tractada com una mercaderia (i la tecnologia augmenta la rapidesa i la quantitat d'informació que es pot rebre).

En definitiva, i segons un estudi realitzat per la Universitat Ramón Llull, els trets de la nova societat de la informació basada en tecnologies informàtiques de comunicació són:

  • més rapidesa en la transmissió de la informació.
  • més mobilitat i globalització de la informació.
  • més quantitat d'informació i per tant (teòricament) de coneixement.
  • accés global a la cultura i a l'oci.
  • interactivitat i personalització, és a dir, el contingut serà definit pel receptor.
  • progrés econòmic.
  • descentralització i pluralitat en els continguts.
  • triomf del individualisme.
  • més cohesió social en una societat mundial interconnectada.
  • fi de les divisions socials i mundials.
  • democràcia directa, participació directa del ciutadà en la vida pública.
  • llibertat d'informació, més permissibilitat.
  • més temps d'oci.
  • un món més solidari.
  • un món més ecològic.

Com podeu observar, hi ha trets positius, i d’altres que no tant; trets evidents a dia d’avui, i d’altres que encara no es poden visualitzar amb nitidesa. Ara bé, és evident que la tecnologia ha influenciat el món actual de manera evident i decisiva.

divendres, 31 d’agost del 2012

PARTICIPACIÓ i JOVENTUT


Ordenant una mica els arxius del ordinador, per començar setembre amb forces renovades, he trobat un pròleg, introducció … que uns companys i jo vàrem fer per un estudi que una entitat volia.

Finalment, aquest estudi no va sortir endavant, però crec que les reflexions que fèiem en aquesta introducció, són plenament vàlides a dia d’avui.

Según recientes estudios de las Naciones Unidas, en los últimos diez años ha aumentado el reconocimiento de la importancia que tiene la participación de los jóvenes en la adopción de decisiones, y las iniciativas de los gobiernos para hacerlos participar en ese proceso han tenido como resultado una mejor formulación, aplicación y evaluación de la política.

Para tomar parte en los procesos sociales y políticos de su comunidad y para desarrollar predisposiciones favorables a esta participación, es necesario que los jóvenes posean la competencia para descifrar los contenidos, mensajes, discursos y prácticas de la esfera pública, y en este sentido las organizaciones juveniles son importantes en la educación y formación sobre los temas en cuestión (sin olvidarse de los compañeros, escuela, trabajo, y la propia comunidad).

Para generar sentimientos, actitudes y prácticas donde el respeto, la solidaridad y la tolerancia a los “diferentes a mi” sea la norma de relación, es necesario sentirse parte y responsable de una comunidad plural. Aquí las organizaciones juveniles son de suma importancia. Por esa razón, el reconocimiento a estas formas de participación ciudadana y a la creación de condiciones para su desarrollo deben ser un componente fundamental en las políticas de juventud.

La participación de los jóvenes en la adopción de decisiones, por provechosa que sea para la formulación de la política y el desarrollo de los jóvenes, no siempre tiene lugar efectivamente en la práctica. Para que sea eficaz, hay que concretar formas innovadoras de divulgar información, capacitación para facilitar la colaboración intergeneracional y estructuras de organización que acojan nuevas voces. Por ese motivo, a partir del trabajo en organizaciones juveniles, estos jóvenes pueden compartir con claridad el diagnóstico de lo que pasa en la sociedad, no sólo como relatores pasivos de una realidad que los atraviesa, sino como participantes necesarios en la concreción de escenarios de inclusión integral para otros jóvenes.

El hecho de alentar la plena participación de los jóvenes en la elaboración y promoción de programas y políticas relacionadas con la vida que les rodea  les permitirá convertirse en agentes del cambio en sus respectivas comunidades y afectará en forma positiva a toda la comunidad. Al incluir a los jóvenes se refuerza su compromiso con la sociedad y la comprensión de los conceptos que ésta maneja.

En la época en la que nos encontramos, no debemos olvidar las migraciones. Los jóvenes siempre han constituido una parte importante de los migrantes, por lo que resulta necesario que por medio de la educación y la capacitación se den a los jóvenes los conocimientos y la confianza necesarios para participar con éxito en el mercado laboral de sus propios países.

A mediados del siglo XX, las personas de edad, estaban en inferioridad numérica respecto a los jóvenes. Antes de mediados de este siglo estos datos se acercarán y representarán aproximadamente el mismo porcentaje, por ello, el progreso de la juventud será cada vez más un requisito necesario para atender las crecientes necesidades de atención de las personas de edad.

En muchos países, los partidos políticos tienen dificultades para atraer a miembros jóvenes. La apatía respecto de la política y la falta de interés en participar en organizaciones “tradicionales” parece caracterizar a las generaciones de jóvenes de muchos países.

Algunos estudios indican que existe una tendencia cada vez mayor a un cambio de motivación en la afiliación de los jóvenes. La participación de éstos, hoy en día tiende a centrarse en cuestiones concretas y a estar orientada al servicio, por esta razón el presente estudio se realizará no sólo con organizaciones “tradicionales” sino también ante ONL de carácter juvenil que trabajen en el territorio.

El asociacionismo juvenil puede ser una herramienta clave para generar y fortalecer el capital social de cada país.

Los beneficios que aporta el asociacionismo juvenil al desarrollo de los jóvenes son varios y a la vez complejos. Algunos ejemplos podrían ser los siguientes:

·         Las experiencias personales y sociales vividas en los primeros años de vida, suelen ser fundamentales en la definición de un proyecto de vida, en las opciones vocacionales, ideológicas, y de trayectoria laboral o académica.

·         La juventud es por definición una etapa formativa. Los hábitos y actitudes desarrollados en esta etapa suelen ser los más arraigados.

·         Cualquier acción de voluntariado implica conocer y tomar posición frente a una determinada problemática comunitaria o global.

·         La participación en una organización, obliga a los jóvenes a desarrollar competencias comunicacionales más complejas que las empleadas habitualmente.

·         Las organizaciones permiten a los jóvenes adquirir competencias en cuestiones económicas.

·         La opción personal de ser voluntario implica en sí misma la adopción de un conjunto de valores ligados básicamente a la solidaridad y la justicia.
 
 
 

diumenge, 15 de juliol del 2012

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA PUJADA DEL IVA


D’entrada, vull fer constar, i a més, de manera evident que, la reforma fiscal, via pujada d’impostos, permetrà finançar els excessos de la despesa pública, o dit d’altra manera, intentarà arreglar la política fiscal i econòmica duta fins ara.

El Govern anterior va intentar, amb més o menys encert, augmentar la despesa pública per augmentar la producció i reduir l’atur. El govern del PSOE ja va pujar l’IVA l’any 2010 (d’un 16 a un 18% el general i d’un 7 a un 8% el reduït); va passar d’una política fiscal expansiva a una restrictiva a mitges, ja que va apujar certs impostos, però en cap moment va aconseguir baixar la despesa pública.

Ara ens trobem davant d’una nova pujada del impost indirecte per antonomàsia amb un objectiu semblant (per no dir el mateix) i amb l’excusa que és una petició de la Unió Europea; el mateix ministre Montoro ha explicat que aquesta mesura deriva del compliment del camí de consolidació fiscal compromès amb la UE.

Ara bé, en quant a les possibles repercussions negatives en el consum (o en l’economia submergida, que no descobreixo cap secret quan dic, com els gallecs, que “haberla, haila”), crec que el Govern no les ha estudiat amb serietat. La gent tindrà que pagar més en un moment en el que rep menys, o fins i tot, no rep res.

Afegir també, que podem trobar estadístiques que demostren que pujades impositives en mig d’una recessió alimenten el frau fiscal; ¿està Hisenda preparada per un augment del frau? Crec que no. El mateix sindicat dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) xifra en 7.500 milions d’€ la recaptació anual que s’aconseguirà amb la pujada del IVA, però alhora adverteix que aquest increment no suposarà que la recaptació ascendeixi en la mateixa proporció, degut al frau existent i a que Espanya és un dels països que menor rendiment extreu dels seus impostos indirectes.

Continuem amb la possible incidència en el consum. Crec que pujar el tipus de l’IVA només tindria sentit en una economia en “bon funcionament”, o dit d’altre manera, quan ens haguem recuperat d’aquesta recessió/crisis en la qual ens trobem, cosa que ni a dia d’avui, ni a 1 de setembre de 2012 (quan entraria en vigor la pujada del impost) sembla realista.

I no oblidem que l’increment de l’IVA afectarà principalment als col·lectius amb menor poder adquisitiu, com ara als pensionistes o als “mileuristes”, que segons dades del Ministeri d’Hisenda, són més de 18 milions i en l’actualitat representen el 63 % dels assalariats i autònoms. Dit d’altra manera, es  pagarà més per el mateix.

Fins i tot les mateixes empreses ho notaran, ja que un IVA més alt afectarà directament als seus ingressos. M’explico, traslladar un IVA més alt al preu pot provocar que els consumidors consumeixin menys (el preu final és més alt) i si les empreses tenen que baixar el preu perquè el consumidor final no noti la pujada de l’IVA, baixaran els seus ingressos. De fet, grans empreses “sanejades” com ara Zara o El Corte Inglés ja estan dient (reclam publicitari?) que tot i la pujada del IVA, no pujaran els seus preus. Però quantes empreses podran fer-ho?

Però el BOE ens ha donat una sorpresa, no només puja l’IVA, sinó que molts productes canvien el tipus d’IVA que fins ara tenien.

Són necessaris tots aquests reajustos? Segurament sí, però caldria fer-los, amb més diàleg i consens, i escollint altres alternatives. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana escoltàvem al portaveu de CIU al congrés dels diputats, sr. Duran i Lleida, demanar al govern de Mariano Rajoy que presenti un pla a curt i mitjà termini per fomentar el creixement de l'economia, un pla de xoc contra l'atur -especialment l'atur juvenil- i un impost per a les grans fortunes.

Fins i tot el diari britànic “The Economist” denunciava  que un país amb una taxa d’atur del 24% no pot tenir com a únic estímul empresarial la futura reducció de les cotitzacions socials que paguen les empreses (1 punt al 2013, i un altre addicional al 2014).

Com a conclusió final es podria deduir que els reajustos són necessaris però hi ha diferents maneres de fer-los, que amb diàleg, amb l’oposició i amb els agents afectats segurament es trobarien.

diumenge, 10 de juny del 2012

HI HA MÉS D'UN TIPUS/MODEL D'IVA ?

Últimament tornem a escoltar que es pujarà l’IVA. Espanya té un dels tipus més baixos de la UE però, som comparables amb altres països?

El que poder no sabem, és que hi ha més d’un model d’IVA, i no tots funcionen com l’espanyol.
Vaig llegir un extracte d'un article publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals en el qual ens explicaven que hi ha diferents modalitats d’IVA i quines eren les avantatges i inconvenients de cadascú,
En el quadre que tot seguit exposaré, extret d’un estudi comparatiu entre uns i altres realitzat a la UOC, podem trobar aquestes diferencies i fer-nos una idea dels diferents models.


MODELS
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Sistema Universal
* És de fàcil instrumentació.
• Difícil administració.
• El seu caràcter universal no
permet discriminar entre
contribuents en funció de les
seves rendes.
• Resta ingressos tributaris al
sistema que poguessin
revertir en els nivells més
baixos de renda.
Model Japonès
* Introdueix cert grau
progressivitat en l'impost.
* Evita la pèrdua d'ingressos
Tributaris.
• Presenta una major
complexitat administrativa.
• Requereix una important
cohesió social pel que és
difícil d'aplicar en
economies de països febles.
• Presenta un fort factor de “intrusisme” en haver
d'identificar nivells de
població.
Model Canadenc
*  Sistema relativament simple.
* Introdueix cert grau de
progressivitat en l'impost.
• Exigeix una administració
fiscal desenvolupada i amb
un complex i complet
sistema d'informació.
• Igual que el japonès suposa
un fort nivell de “ intrusisme”.
Model digital
* Agilitat i immediatesa.
• Exigeix una administració
fiscal i una societat civil
fortament desenvolupades i
informatitzades.
• Exclou del sistema a
contribuents amb baixos
nivells tecnològics.
IVA personalitzat
* L'ampliació de bases suposa un augment de la
recaptació.
* Uniformar els tipus facilita la labor de l'Administració i
dels contribuents.
* Les decisions de reintegrament obeeixen a
criteris objectius pel que no
afecta a les decisions de
consum.
• Malgrat les seves teòriques i evidents avantatges no ha
estat adoptat per cap
sistema tributari.

dilluns, 30 d’abril del 2012

SUBCONTRACTACIÓ o EXTERNALITZACIÓ

Quan parlem de subcontractació o externalització, moltes vegades pensem en el mateix. Però, no és així. Hi ha matisos que fan que ambdós conceptes no siguin “sinònims totals”.

Una noció pràctica del terme subcontractació, definit per la mateixa Comissió Europea assenyala que la subcontractació suposa que "una empresa, la qual s’anomena contractista, sol·licita, a una altra, que s’anomena subcontractista, que faciliti a la primera mercaderies o serveis que aquesta necessita per als seus objectius comercials, incorporant normalment, encara que no sempre, aquestes mercaderies o serveis en algun tipus d’estructura major".

O dit d’altra manera, la subcontractació és la compra de productes semielaborats o de serveis que fa una empresa a proveïdors externs amb la finalitat d'utilitzar-los en el procés de producció, o en l'activitat que duu a terme (http://www.termcat.cat/ca/).

Resumint, podríem dir que la subcontractació és el procés econòmic en el qual una empresa determinada mou o destina els recursos orientats a complir certes tasques, a una empresa externa, per mitjà d'un contracte.


D'altra banda, la Generalitat de Catalunya, EAPC, defineix l’externalització de béns i serveis com la transferència a tercers d’una activitat que ja desenvolupava directament una empresa, o d’una activitat que es vol engegar de nou mitjançant un procés competitiu.

L’externalització de funcions relacionades amb els serveis es poden classificar en dos grups:

a) les relatives a l’administració de l’empresa (comptabilitat, fiscalitat, etc.).
b) i les que requereixen una especialització tècnica (professionals tècnics especialitzats). Aquests últims serveis, més tècnics, no mantenen una relació tan depenent de l’empresa que externalitza. És el que actualment s’ha denominat com BPO (Business Process Outsourcing).

En definitiva, "externalització" pot ser un terme més acurat que "subcontractació", que és un terme de significat més ampli i genèric.

No obstant, la Biblioteca de la Facultat d'Economia de l'IQS accepta els dos termes com a correctes i n'hi afegeix un altre: "terciarització".

diumenge, 5 de febrer del 2012

FLEXICURITY o FLEXISEGURETAT


Últimament, torno ha llegir i escoltar, en diferents medis de comunicació, que s’està debatent el tema de la flexicurity, però què és la flexicurity?

 
La flexicurity, també anomenada “model danès”, és un mecanisme pel qual les empreses i/o organitzacions aconsegueixen adaptar-se a l'entorn, a les circumstàncies econòmiques, productives i organitzatives pròpies i del mercat amb una certa estabilitat per als treballadors. És la possibilitat de combinar seguretat i flexibilitat, on la protecció i la seguretat està entesa com la protecció dels treballadors i no dels llocs de treball.
  

Així, aquest concepte representa una combinació especial de tres factors: mà d'obra flexible, àmplia xarxa de seguretat social i una important política activa del mercat de treball. La mà d'obra és flexible perquè pot ser contractada i acomiadada fàcilment per l'empresa, ja que aquests moviments no suposen uns costos rellevants per a l'empresa. D'aquesta manera les empreses poden adaptar les seves plantilles fàcilment. No obstant això, aquest punt es compensa amb una àmplia cobertura de la xarxa social i amb unes assegurances per atur que garanteixen una compensació econòmica prou elevada en cas d'acomiadament que garanteix unes condicions de vida acceptables per als aturats. Per controlar les possibles irregularitats, l'estat ha de realitzar un important esforç en la promoció de les polítiques actives que afavoreixin la recol·locació i el seguiment dels aturats.

 
La flexicurity representa reptes tant per a empresaris com per a treballadors. Les organitzacions patronals trobarien en aquest sistema una resposta a les seves demandes de major flexibilitat d'entrada i sortida del mercat de treball (facilitats per a la contractació i l'acomiadament). No obstant això, aquest aspecte representaria que els sindicats hagin de acceptar un sistema de relacions laborals on hi hagués una menor seguretat i estabilitat dels treballadors en el seu lloc de treball.

 
Tant empresaris com sindicats tenen molt clar l’afirmació del Fintan Farrell (director de EAPN) sobre la flexicurity: no se puede conseguir una seguridad real sin que se produzca un progreso en los estándares sociales en los que queden incluidos unos ingresos mínimos adecuados independientes del tipo de empleo que se tenga.”

 
De fet, la “flexiseguretat” vol impulsar la qualitat del treball, crear “bon treball” i no limitar-se a crear més treball. Tot això es pot resumir en:

 
1)    Condicions laborals que fomentin l’aprenentatge.

 
2)    Possibilitats de formació continua.

 
3)    Ingressos justos que al menys garanteixin el mínim existencial.

 
4)    Participació i cogestió.

 
5)    Creació i garanties de protecció laboral i sanitària.


  
Però, mantenir aquestes polítiques (polítiques passives i actives d'ocupació) només és possible quan l'estat disposa d'una important font d'ingressos que, habitualment, es basa en la recaptació d'impostos. Previsiblement, això implicaria un augment de la càrrega impositiva a les empreses i, sobretot, a les que recorren amb major intensitat a l'acomiadament. Això suposaria un punt de conflicte amb les organitzacions empresarials que podrien no estar interessades en un increment de la quantia dels seus impostos.

 
Podem trobar més informació sobre la flexiseguretat i els seus defensors a diferents pàgines web, com per exemple:


  
_____________________________________________________________________________________
http://www.uoc.edu
http://www.clubfinancierovigo.com/
http://www.upf.edu/es/