Ara que comença la Festa Major de Sant Andreu, vull recuperar un article de El Periódico que parla d'un fet històric ocorregut a la seva parròquia:
Quatre parets en aparent estat d'abandonament. Una d'elles tapiada i que deixa entreveure un arc, uns quants testos amb plantes que agraeixen la pluja incansable d'aquest novembre. Un espai modest i immensament desconegut al qual s'accedeix per una porta lateral de la parròquia de Sant Andreu. I, no obstant, no deixa de tenir una ingent càrrega simbòlica: és la capella dels Segadors.
En aquesta capella es venerava la figura d'un Sant Crist que, portat com a estendard, es va convertir el 1640 en el símbol de la revolta dels Segadors del Corpus de Sang, un episodi fonamental en la història catalana i que acabaria forjant la lletra actual d'Els segadors.
Com en moltes altres ocasions, les grans llegendes tenen matisos quan són analitzades amb detall. «Molta de la historiografia catalana romàntica hi ha donat un to més aviat polític, i va ser una revolta social. Era com els indignats d'avui», segons explica Pau Viñas, un historiador local. «Espanya estava en guerra amb França i les tropes s'allotjaven a Catalunya. Els veïns estaven obligats a acollir-los. Era època de males collites i epidèmies, a més les tropes venien amb fam alimentària. I sexual», conclou.
La capella és, juntament amb una rectoria i una entrada de la parròquia, l'única herència de l'església original de Sant Andreu, d'estil romànic i que va ser derruïda el 1850. Si bé de la capella dels Segadors encara se'n pot entreveure l'esquelet, del Sant Crist dels Segadors no en queda rastre. L'estendard d'aquesta revolta va ser una de les víctimes de la Setmana Tràgica del 1909, quan molts edificis i símbols religiosos van ser destruïts, a mans de la revolta ocasionada per la negativa a la mobilització forçosa de reservistes a la guerra de Melilla. Joan Clapés, el venerat historiador i capellà a Sant Andreu, assegurava que es va salvar una cama del Crist original, que no ha estat trobada. «No sabem si després de la guerra civil va acabar de desaparèixer», afirma Viñas. En tot cas, l'indret on sí que queden pistes de la guerra civil és en una petita estança superior de la capella, a la qual s'accedeix a través d'unes minúscules escales interiors. Encara hi ha inscripcions de suport a la CNT i la FAI. «I a més hi trobem restes d'ampolles de cervesa de l'època», assegura Viñas.
Ja el 1974 tota l'església, capella inclosa, va estar en perill, ja que pretenien enderrocar-la per construir-hi una guarderia i una església més petita. «No sé si en aquella època hi havia la sensibilitat per conservar-la. La idea era enderrocar-la», sentencia l'historiador. Però la capella va sobreviure.
En tot cas, no va quedar derruïda i oblidada. Arran d'algunes mocions en períodes anteriors, el Parlament va aprovar la reforma durant la passada legislatura, de manera que passi a ser un equipament que, si bé seguirà pertanyent a la parròquia de Sant Andreu, tindrà un ús cultural, no necessàriament religiós.
De totes maneres, el projecte ha quedat ajornat sense data, ja que s'ha prioritzat la renovació de la cúpula de l'església principal, afectada per unes esquerdes. Amb tot, les restes de la capella, ara tan poc vistoses, tindran el reconeixement necessari. Com molt bé explica Viñas, «si no fos pel tema del Crist dels Segadors ni Déu parlaria de la capella. Per això, té aquest valor afegit. Els espais poden ser una meravella arquitectònica però si a dins no hi ha un context històric, poden passar desapercebuts».
El Periódico
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/els-vestigis-del-naixement-dun-himne-1222577
