Tal i com diu el sociòleg Manuel Castells, un dels principals
motors impulsors de la nostra entrada en la societat del coneixement és l’actual
capacitat de l’home per a estar informat; o dit d’altra manera, en la societat del coneixement, la informació és un dels principals
recursos de les organitzacions, ja que la correcta gestió del coneixement té
una repercussió directa en la competitivitat de les empreses.
L’objectiu principal és que tot el coneixement que hi ha en una
organització pugui ser utilitzat per qui el necessiti per tal d’actuar de
manera adequada en cada moment. Per generar i compartir coneixement és
essencial una bona gestió de la informació, però cal no confondre aquests dos
conceptes. La informació és un recull de dades (documents), que els sistemes
d’informació actuals han permès que es puguin gestionar de manera adequada a
les necessitats de les organitzacions. El coneixement, per contra, és més
difícil de gestionar que la informació, perquè implica les persones (habilitats,
experiència, cultura, contactes, etc.).
Concretant, un dada és un conjunt discret de factors objectius sobre un
fet real, o sigui, un simple registre de transaccions i fets que s’emmagatzemen
mitjançant les noves tecnologies. La reunificació i estructuració de les dades
ens donarà la posterior informació; informació que és vista com un missatge
donat en algun tipus de format (audible o visible) a un receptor. Finalment,
para Davenport i Prusak (1999), el coneixement és una barreja d’experiència,
valors, informació i “saber fer”, que entre altres coses, és útil per l’acció.
Resumint, podríem dir que
el coneixement és deriva de la informació, i la informació es deriva de les
dades.
Font: BE2
(2010) - Els formats i
els suports de la informació
O dit d’altra
manera, per
a que la informació es converteixi en coneixement, les persones han de fer
pràcticament tota la feina. Aquesta transformació es produeix gràcies a la comparació, les conseqüències,
les connexions, i la conversació.
Finalment, destacar a Thomas A.
Stewart, que va ser un dels capdavanters de construir les bases del “capital
intel·lectual”, i ho va fer d'una manera molt pedagògica. Stewart explica que
quan diem que la temperatura d'una habitació és de 21 graus centígrads, estem
facilitant una dada. Si hi afegim que aquesta temperatura és molt alta respecte
a l'època de l'any en què estem, la dada s'ha transformat en informació;
contextualitzem la dada. Si, a partir d'aquesta informació, pensem que
l'escalfament global és un dels grans problemes actuals, hem passat de la
informació al coneixement. Afegir, finalment, que en tot el món es parla del
temps atmosfèric però que ningú no fa res per controlar-lo, entraria en el
terreny de la saviesa. Dada, informació, coneixement i saviesa és la cadena del
valor.1
1(http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/18-economia/552373-el-capital-intelmlectual.html?tmpl=component&print=1&page=).
