Que hem passat de la societat de l’informació a la societat de la comunicació ningú ho pot negar; ara bé, en aquesta societat, quina importància tenen les xarxes socials a la política? D’entrada hem de deixar clar que una de les qüestions que tenen molt clar els polítics, és que si volen que la gent conegui els seus projectes, la seva ideologia ... han de poder comunicar-se amb ells i que, moltes vegades, és més important saber com transmetre el missatge, que no pas el missatge en sí mateix.
En una societat com l’actual, on l’informació i la comunicació cada cop tenen més importància, i les persones, els ciutadans, tenen tot un ventall d’opcions per saber, buscar i trobar tot allò en el que puguin estar interessats; a més a més de saber com transmetre el missatge, fer-ho de manera entenedora i en el medi del receptor, pot resultar de vital importància.
També és cert que en la societat actual, la participació ciutadana cada vegada està cobrant més protagonisme i són múltiples els exemples en aquest sentit, amb una novetat, la utilització de les xarxes socials com a mitjà per a la mobilització i l'activisme ciutadà que tant bons resultats dóna i ha donat a moltes organitzacions, grups socials, etc, amb exemples ben recents com les mobilitzacions en els països àrabs. I les mobilitzacions, tots ho sabem, són molt necessàries en l'àmbit electoral i polític.
Si posem com a exemple la xarxa social més nombrosa del món, Facebook, podem observar que només a Espanya hi ha més de 12 milions d’usuaris (80% dels usuaris d’internet estan connectats a alguna xarxa social – gràfic 1); i encara que tan sols fos per l’opció d’arribar a tanta gent d’una manera tan senzilla i alhora tant poc costosa, ja resulta una eina interessant per qualsevol polític (o partit polític) que es vulgui posicionar o promocionar.
Per tant, Facebook és un gran recurs per generar coneixement de marca. Facebook, tot i tenir un target d’edat relativament jove, té gran popularitat entre gent de diverses edats (cada cop més grans) i les pròpies aplicacions de Facebook són una manera espectacular de comunicar esdeveniments, xerrades, mítings, etc.
Però no només això, investigant una mica “dins de Facebook” i sobretot dins dels grups que es creen en ell, qualsevol partit polític (o empresa) pot acumular una gran quantitat d’informació sobre aquells usuaris que tenen un major lideratge, o dit d’una altra manera, que arrosseguen una major quantitat de gent; i aquesta gent que té una “major influència” sobre els altres usuaris poden ser una bona eina publicitària.
A més a més, si vols fer publicitat, en Facebook pots segmentar el teu target d’una manera més senzilla i ràpida que no pas utilitzant les eines habituals; pots tenir mesures més exactes sobre l’impacta que ha tingut la teva xerrada, el teu esdeveniment, la teva conferència..., i pots publicitar-te de moltes més maneres que no pas utilitzant el màrqueting de tota la vida.
Un altre punt important a tenir en compte és l’edat de la majoria d’usuaris de Facebook, que no passa dels 39 anys. Des de fa ja uns quants anys en la nostra societat hi ha una desafecció envers de la política (trista però evident), i cada cop més la gent jove no va a votar. Si ajuntem aquestes dues afirmacions, veurem que una manera eficaç d’arribar a aquesta gent “fastiguejada” de la política és a través de la xarxa social, i els polítics saben que un sol vot pot significar molt. I no ens hem d’oblidar que si pots convèncer (de les teves idees, les teves raons, els teus plans de futur ...) a un “arrossegador” en el seu propi terreny, tindràs a moltes altres persones darrera.
I tot i que ja l’hem anat insinuant en els paràgrafs anteriors, donada l’evidència, tampoc hem de deixar de banda la missió principal de Facebook. Qualsevol partit polític pot utilitzar aquesta eina per informar dels seus actes, de la seva ideologia, de les seves expectatives ...
Un exemple força clarificador del que significa Facebook pel màrqueting polític és una frase d’en Xavier Trias al febrer d’aquest any quan presentava una nova iniciativa de CIU. Segons Trias, utilitzar Facebook o qualsevol altra xarxa social fa que la campanya (parlava de la seva - gràfic 2) “... no és només una campanya participativa en el què, sinó en el com: trencant el tòpic de cartells, imatge, o format de campanya dissenyada només per una agència, i on els simpatitzants, militants o votants només eren “consumidors” de marketing polític”.
Per concloure aquesta reflexió sobre la utilitat de les xarxes socials en política, podem observar com a través dels “grups”, les persones han pogut manifestar-se a favor o en contra d’iniciatives socials, polítiques ... i en un país com Catalunya amb una abstenció elevada, aquestes trobades demostren que a través d’eines adequades (p.ex. Facebook) la gent sí demostra interès pel bé comú (o públic). Les xarxes socials poden ser la “punta de la llança” d’una nova manera de participació, d’una nova manera de fer política.
