Concretament, el procediment d’aprovació d’una o altra llei es podria resumir dient que la llei orgànica necessita la majoria absoluta en el congrés (la meitat més un dels diputats que formen el Congrés i, per tant, com que actualment el Congrés està format per 350 diputats, com a mínim 176) en votació final sobre el conjunt del projecte, en canvi la llei ordinària només necessitaria la majoria ordinària dels membres presents a la càmera.
Altra diferència que podem trobar és la mataria que regula; l'article 81.1 estableix que són lleis orgàniques les relatives al desplegament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts d'autonomia i el règim electoral general, i les altres previstes en la Constitució. Per tant, només tenen el caràcter d'orgàniques les que regulin aquestes matèries (amb les precisions corresponents). La resta de matèries seran regulades pel lleis ordinàries.
En quant a la possible preeminència d’una llei (la orgànica) sobre l’altre (la ordinària) d’entrada podem dir que, tenen una relació de competència procedimental, cadascuna regula matèries diferents, i per tant no hi ha cap relació de jerarquia. Ara bé, les lleis orgàniques tracten temes o matèries més delicades com per exemple els drets fonamentals que, entre altres coses, necessiten de consens polític. Per tant, des d’aquest punt de vista, no és d’estranyar que es considerin a les lleis orgàniques per sobre de les ordinàries. Segons l’article 28.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional les lleis orgàniques tenen preeminència sobre les ordinàries, tot i que aquest article ha sigut matisat amb posterioritat per varis dictàmens com ara el número 41 del consell consultiu de la Generalitat de Catalunya de 22 d’abril de 1983.
