No fa gaire va arribar a les meves mans
un article de José María Arranz, María Ángeles Davia y Carlos Garcia-Serrano a
la revista Ekonomiaz on es presenta evidència internacional sobre desigualtat
salarial i el treball de baixos salaris:
Aquest article em va fer reflexionar
sobre la realitat dels baixos salaris i les seves conseqüències.
D’entrada, i tal i com podem llegir a
l’article, hem de tenir clar que els baixos salaris es poden considerar una de
les principals dimensions de la segmentació del mercat de treball. A part d’una
baixa remuneració, podem trobar, per exemple:
·
més temporalitat,
·
major incidència del treball a temps parcial,
·
ocupacions de baixa qualificació,
·
branques productives molt sensibles a les oscil·lacions
del cicle econòmic,
·
etc.
Per la mateixa raó, el treball de baixos
salaris és un indicador de desigualtat social, tenint en compte que els salaris
són la principal font de renda en les llars.
La incidència de l'ocupació de baixos
salaris en la Unió Europea és molt variada, podem anar des d’una incidència
mínima a països com Suècia o Finlàndia a una incidència màxima a països de
l'Est, seguits de Regne Unit i Irlanda i fins i tot alguns centre-europeus
(Alemanya, Països Baixos).
D’altra banda, les taxes d’ocupació de baixos salaris són similars a tota la Unió Europea (entorn del 15% de la població assalariada, amb dades del 2010). Ara bé, cal tenir present el mètode de càlcul, ja que, per exemple l'omissió de les empreses de menys de 10 treballadors a Espanya és molt significatiu, ja que un tant per cent elevadíssim d’empreses espanyoles són PIMES, inclòs podríem dir que microempreses, i per tant, amb menys de 10 treballadors.
El risc d'ocupació de baixos salaris
difereix entre grups soci-demogràfics i característiques dels llocs.
Tal i com podem llegir en l’article, “malgrat les diferències internacionals en
la incidència de l'ocupació de baixos salaris, el perfil del treballador de
baixos salaris presenta grans similituds als països desenvolupats (Llegeix i Sobeck, 2012): l'ocupació
de baixos salaris afecta especialment a les dones, els joves, els treballadors
amb un baix nivell educatiu i els immigrants o membres de minories ètniques”.
Els
salaris baixos estan directament relacionats amb la pobresa degut a la seva
relació com a principal font de la renda de les llars. Si els
treballadors/consumidors reben salaris cada vegada més baixos, arriba un punt
en què el seu poder adquisitiu es veu tan afectat que el seu consum es redueix
significativament i l’economia pot entrar en un cercle viciós de baixades
salarials, baixades de la demanda de bens i serveis, baixades de preus
(deflació), reducció de la inversió i més baixades de la demanda de bens i
serveis que per la seva part generen reduccions en la demanda de treball i
perjudiquen el mercat de treball.
Per
altra banda, per a explicar l’evolució recent de la pobresa laboral, s’ha de
tenir present la desigual distribució de la riquesa i de la renda, tant en
sentit “vertical” (rendes del treball i rendes del capital) com en sentit
“horitzontal” (distribució de recursos entre la població).
En
els últims anys els salaris han baixat de manera exponencial, això sense tenir
present l’augment de l’atur (sobretot arrel de la crisi). Això significa que
existeixen un innombrable numero de llars on cap adult treballa o el que ho fa,
rep un baix salari.
En un mercat tant segmentat com l’espanyol, la baixa
remuneració i el caràcter temporal de molts llocs de treball fan que la pobresa
laboral sigui una realitat cada cop major.
Per reflexionar?
