Si busquem la definició d’estructura de mercat, en
podem trobar varies, però totes en un mateix sentit. Posaré dos exemples:
·
Característiques d'un mercat que influeix
sobre el comportament i els resultats de les empreses que operen al mercat.
·
Conjunt de característiques que defineixen la
situació d'un mercat influint en el comportament i en els resultats de les
societats que operen en el mateix.
Per fer-ho més entenedor, podríem resumir les
principals característiques de les diferents estructures de mercat:
La competència perfecta expressa
l’existència d’un mercat en el que cap empresa (o consumidor individual) té el
poder d’influir en el preu de mercat; o dit d’altre forma, és l’estructura de
mercat que es caracteritza per l’existència d’una gran varietat i nombre
d’oferents i demandants, de tal forma que no poden imposar cap restricció sobre
el preu o les quantitats intercanviades de producte, existint una mobilitat
total de recursos i una informació completa.
En realitat no existeixen els mercats de competència
perfecte, ara bé s’apropen bastant els següents exemples:
- Llotges de peix.
- Borses o Mercats de
Valors.
1) Existència d’un elevat numero d’oferents i demandants.
2) Homogeneïtat del producte.
3) Transparència del mercat.
4) Llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
Com es pot observar en els “mercats reals”, una o més característiques
sempre fallen.
La competència monopolística, segons
Gregory Mankiw, és una estructura de mercat en la qual moltes empreses venen
productes similars però no idèntics.
Les característiques essencials de la competència monopolística són:
1) Existència de molts venedors.
2) Diferenciació en el producte (sense ser un substitut perfecte).
3) Diferenciació en els preus.
4) Els compradors (molts) perceben la diferencia en el preu.
5) Existeixen activitats de mercadotècnia (intent d’influenciar en el
consumidor).
Els exemples més representatius de la competència monopolística serien:
- Botigues de barri
(supermercats, forns de pa, etc) que tenen la mateixa (o semblant) oferta
que altres botigues però diferent ubicació i tracte amb el públic.
- Benzineres: mateix
producte però diferents serveis addicionals (botiga interior, rentat de
cotxes ...).
- Gairebé tots els productes
que compren als mercats i supermercats (pasta de dents, llet, sucre ...)
L’exemple més rellevant d’oligopoli al nostre país
és la televisió, o millor dit, els canals de televisió; o el mercat de la
telefonia (fins fa pocs anys monopoli de Telefònica).
Tot i que a dia d’avui, arrel de la crisi financera,
podríem atrevir-nos a dir, sense por a equivocar-nos que el sector bancari esta
anant en aquesta direcció: una concentració financera a l’entorn de
l’oligopoli format pel Banc de Santander, BBVA i Caixabank.
El Monopoli és un mercat en el que un
únic venedor s’enfronta a multitud de compradors; o sigui, és un mercat en el que
una empresa és l’única que ofereix un producte homogeni (que no té substituts)
i que té un nombre elevat de demandants.
El monopoli pur (una única empresa) és molt complicat
de trobar en l’actualitat en els països desenvolupats (per no dir impossible).
