En els darrers anys
es parla molt de l’emprenedoria com un factor determinant per a la recuperació
econòmica i fins i tot com un element que tots hem d’incorporar en les nostres
activitats professionals i socials.
Certament, la situació
econòmica actual en la que es troba el nostre país no dóna gaires esperances a
les persones que actualment estan a l’atur. No ens podem refiar que les
empreses “de tota la vida” creïn llocs de treball suficients per sortir de la
crisi; s’ha de generar nova activitat econòmica que alhora creï nous llocs de
treball, i emfatitzo la paraula nou. Les noves empreses seran més innovadores,
flexibles i personalistes; i això serà un punt positiu de cara a un futur ple
de necessitats noves i canviants, futur al que es podran adaptar amb major
facilitat i per ende créixer,
expandir-se i crear nous llocs de treball.
A més a més, aquestes
noves empreses tendiran a estar més arrelades al territori que no pas les grans
empreses i els llocs de treball creats tindran més probabilitats de
consolidar-se existint un menor risc de deslocalització.
És per aquest motiu,
entre altres, que la política considera imprescindible impulsar l’emprenedoria
(l’exemple proper el tenim en la creació de la Oficina d’Atenció a l’Empresa per
l’Ajuntament de Barcelona - http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/index.jsp),
ja que només la creació de noves empreses permetrà generar la suficient
activitat econòmica i els suficients nous llocs de treball que ens permetran
albirar un horitzó millor.
I no només les noves
empreses podran crear nous llocs de treball més estables i coherents amb la
realitat actual, sinó que, tal i com diu el professor de la Universitat de
Girona, Joan Solé, “la complexitat dels
nous productes o iniciatives empresarials només poden ser viables en un context
d’interacció amb altres actors que formen part de la xarxa de relacions socials
dels impulsors d’iniciatives”; i això fa que poc a poc les noves empreses
cridin a altres que es crearan al seu voltant, generant necessitats mútues.
Ara bé, també és cert
que el tant per cent d’emprenedors que creen la seva empresa al descobrir una
oportunitat de negoci (opció ideal!) és un percentatge molt relatiu. De fet, la
creació de noves empreses en realitat respon més a una autoocupació, entenent
que trobar feina en una empresa ja creada cada cop és més difícil, més que no
pas la intenció de crear una empresa amb potencial de creixement.
Aquesta autoocupació
crea llocs de treball, però són efímers i transitoris. Tal i com podem llegir
en la pròpia web de la Generalitat de Catalunya
(http://jovecat.gencat.cat/ca/), “engegar un projecte empresarial i fer-lo rutllar és un
procés complex en què cal tenir en compte molts aspectes: el teu caràcter i les
teves habilitats, la viabilitat de la idea, la forma jurídica més adequada per
a dur-la a terme, els tràmits que cal fer, les despeses inicials, les
fonts de finançament a l'abast ...” i això no ho tenen clar la majoria dels
emprenedors.
Un emprenedor no
només ha de ser constant, innovador i pacient, sinó que també ha de tenir una
confiança en sí mateix fora de tot dubte, factors que no sempre es presenten. Aleshores
perquè ho fem llavors? Oportunitat? Necessitat? Desgraciadament és per necessitat,
i no cal ser un gran economista o estadístic per veure que durant l’etapa de
crisi en la que ens trobem (a l’igual que en altres ocasions) el nombre de
persones que busquen una sortida a la seva situació d'atur a través de
l'autoocupació augmenta; en canvi, en etapes d'expansió o creixement econòmic
en què la taxa d'atur disminueix, el percentatge de treballadors per compte
pròpia, els emprenedors, també es redueix. Ens equivoquem? Crec que sí,
l’emprenedoria és necessària.
