El coronavirus i la
seva expansió és, sense cap mena de dubte, la notícia que concentra més atenció
en tota la ciutadania mundial des dels seus inicis a principis de 2020.
No pretenem
esbrinar quin podrà ser l’impacte real d’aquesta pandèmia. A dia d’avui encara
falta informació, estadística i el transcórrer del temps per tenir una idea
aproximada del que pot arribar a significar.
Cada país ho està
gestionant de la manera que millor ha cregut oportú. Però el confinament (o
mesures de contenció), la mobilitat de les persones, la ralentització de la indústria
i la por a contagi, entre altres moltes raons, fan que el futur sigui de
difícil predicció; alguns diuen que el futur serà en forma de V, una gran
patacada del PIB aquest any i una pujada continua al 2021. Jo soc dels que
pensa que aquesta V serà més semblant al símbol de Nike que no pas a una V
cal·ligràfica i que aquesta pujada sí que començarà al 2021 però continuarà al
2022 i no serà fins aquest any que molts sectors recuperaran la seva economia.
Penseu que la
paralització de la Xina (la mal anomenada fàbrica del món -o potser no tant mal
anomenada-) i les mesures restrictives de nombrosos governs per a contenir el
contagi d’aquest virus complica l'esperada reactivació de l'activitat en el
vell continent. Però, com deia abans, aquest article no parlarà de la futura
recuperació, que de ben segur arribarà!
Es vol posar
sobre la taula la possibilitat d’una altra economia, una economia més humana,
una economia "més moral".
Vivim en un
capitalisme tremendament competitiu on, cada dia, es fomenta un procés de
descobriment de noves maneres de satisfer al ciutadà/client i on s’incentiva la
recerca de necessitats noves. Tal i com deia el cèlebre economista austríac
Joseph A. Schumpeter vivim en un continu procés de destrucció creativa.
De igual forma, com apunta
l’amic, el Dr. Pere Guinjoan, “si volem la millora gradual i continuada de
les condicions de vida, hem d’acceptar la necessitat de crisis econòmiques,
que, al capdavall, són purgues de les velles maneres de fer les coses,
econòmicament mortes pel mateix procés d’innovació que empeny el creixement”.
Però, sense
oblidar-nos del capitalisme innovador que ens ha portat fins aquí (no cal ser
ingenus), és possible un altra tipus de capitalisme? Després de gairebé dos
mesos de confinament, de mesures restrictives, de paralització de bona part de
l’economia productiva… haurem aprés quelcom? Aquesta crisis de la Covid19 ens
haurà obert els ulls cap a una altre tipus d’economia?
Jo crec que sí, i
els primers canvis es veuran en un curt espai de temps. Tot i ser un fervent
defensor de l’economia del bé comú, soc conscient que no es pot passar del res
al tot a curt termini. Tot i així, aquests dies estem veient com conceptes com
solidaritat, confraternitat, germanor, comprensió … tornen a estar presents,
i això és un bon inici.
Però posem un
exemple i baixem a un terreny més proper, què pasa amb el nostre sistema
financer?, què pasa amb la banca? Doncs, què tot i el que podem sentir a certs
mitjans de comunicació, aquesta vegada han fet un esforç ingent per ajudar
realment a les persones. Amb una regulació que canviava setmanalment, han tret
endavant moratòries, préstecs ICO, préstecs propis, etc. que són un gra de
sorra (un gran gra de sorra) que suposarà que moltes de les petites empreses
que estaven abocades a la desaparició, puguin continuar i moltes families
obtinguin un petit respir després de veure reduit els seus ingressos a causa de
la pandemia.
Però aquests canvis
en el propi sistema financer, que ja van començar tímidament arrel de la crisis
del 2008, continuaran. La banca que hem conegut fins ara deixarà d’existir en
un espai de temps més curt del que creiem, i la tecnologia (que també) no serà
l’únic motor d’aquest canvi. La solidaritat, la transparència, la informació
bidireccional, etc. seran conceptes essencials. Tal i com diu José Antonio
Calvo, director de Qualitas Management, “fins ara es treballava buscant
velocitat i volum, ara cal treballar altres dues V, el valor i la veracitat”.
Per finalitzar, vull
parafrasejar el document publicat per la Santa Seu al 2018, Oeconomicae et
Pecuniariae Quaestiones (OePQ) en el qual enumerava alguns dels punts
essencials en els quals la banca calia que posés tots els seus esforços, punts
que tot i ja iniciats veurem com arrel d’aquesta pandèmia, es reforçaran encara
més. Per exemple:
- La necessitat de la regulació global de l’activitat financera (punt 21).
- La prevenció de crisis sistèmiques. Regulació i disseminació de la informació. La gestió professional de l’estalvi familiar (punt 22).
- La necessària cura de l’interès de tots els stakeholders (punt 23).
- Etc.
Però no ens
enganyem, aquest no serà l’únic canvi, perquè entre altres raons nosaltres
també haurem de canviar, no només la banca o les grans corporacions, sinó
nosaltres mateixos, les nostres decisions de consum i la gestió dels nostres
estalvis.
Hem de passar d’un sistema egocentrista i interessat a un sistema
més enfocat cap a la germanor, la harmonia i la subsidiarietat, sense perdre,
això sí, el concepte de voluntat de treball i esforç de cadascú de nosaltres,
per nosaltres i per als altres.
