La
passada setmana llegia un article (1) del periodista Javier Olaberri
titulat "El PIB i el ojo del buen cubero" en el qual explicava,
segons la seva opinió, que la sensació de falta de fiabilitat en les
estadístiques s’accentuava quan sobre un mateix fenomen es pronuncien dos o més
entitats públiques diferents i posava com a exemple -entre altres- el càlcul
del PIB.
Podria
estar més o menys d’acord (desgraciadament ho estic), però en aquest cas
concret vaig recordar que a la universitat vaig estudiar diferents maneres de
calcular el PIB (Producte Interior Brut) que és la mesura del valor de tots els
béns i serveis finals produïts en un país en un període de temps, amb independència
dels factors productius.
Però,
perquè hi ha més d'una fórmula per calcular-ho? Depèn del que busquis:
• El
PIB com a suma de tots els béns i serveis que produeix un país.PIB = C + I + X – M
on C és el consum final nacional, I és la inversió, X el volum monetari de les exportacions i M el volum d'importacions.
• Si estem interessats a distingir entre consum i inversió privades i despesa pública (G), modificarem la fórmula.
PIB = C + I + G + X – M
• També
podem calcular-ho seguint el mètode de la distribució o del ingrés:
Aquest mètode suma els ingressos de tots els factors que contribueixen al procés productiu.
• Existeix una altra manera de calcular el PIB basant-se en el mètode de l'oferta o del valor agregat on el PIB es quantifica a través de l'aportació neta de cada sector de l'economia.
PIB = VA empreses + (Tu – Sub)
on VA és la suma del valor afegit de la producció de cada empresa i (Tu – Sub) els impostos nets sobre la producció i importació.
Com podem observar, depèn del que busquem.
