Quina és la cantarella que més s’escolta referida a la joventut actual?
Què no té valors ni ganes d’aportar el seu granet de sorra, per intentar solucionar els problemes actuals i els que poden anar sorgint.
No fa gaire llegia en el blog d’un professor universitari que els valors de les persones no són una emprenta de naixement, si no que s’han d’anar polint dia a dia; i tots sabem que a dia d’avui les famílies estan en plena evolució cap a formes noves de relació, les escoles no estan equipades per resoldre ni els seus propis problemes, ni aquells que les famílies hi arrosseguen. També cal tenir en compte que el mercat laboral no ofereix cap tipus d’al·licient ni econòmic ni d’estabilitat per una gran majoria de persones. Tot això, i més, fa que no hi hagi una transmissió de valors correcte i coherent.
Per tant, no és d’estranyar que les majors preocupacions dels joves estiguin encapçalades per l’atur i les condicions de treball, seguit de la dificultat d’accés a l’habitatge, la inseguretat ciutadana, i els problemes associats a la immigració i el racisme.
És cert que no es pot solucionar tot des de les entitats públiques, com també és cert que no tots els joves estan mancats de valors i de preocupacions socials. Ara bé, i centrant-nos en Barcelona, s’ha fet alguna cosa des de l’Ajuntament per facilitar el camí perquè tot això canviï? NO!
Actualment un 34’2% dels aturats de la ciutat de Barcelona tenen entre 25 i 35 anys. Tots els mitjans de transport públic han pujat exponencialment el seu preu (la targeta més utilitzada, la T-10 un 7%). Un estudi elaborat per UGT-Catalunya, assegura que per primer cop, el sistema educatiu català ha creat una generació de joves pitjor formada que l’anterior.
Des de CIU potser no podrem solucionar el 100% dels problemes de la joventut de Barcelona, però tampoc el hi posarem pals a les rodes.
Les polítiques de joventut han de ser clares, senzilles i estar orientades a :
1. Generar ocupació.
2. Fomentar els emprenedors.
3. Formació de qualitat.
4. Accés a l’habitatge.
Després de 30 anys de socialisme, cal un canvi a Barcelona.
