D’entrada,
vull fer constar, i a més, de manera evident que, la reforma fiscal, via pujada
d’impostos, permetrà finançar els excessos de la despesa pública, o dit d’altra
manera, intentarà arreglar la política fiscal i econòmica duta fins ara.
El
Govern anterior va intentar, amb més o menys encert, augmentar la despesa
pública per augmentar la producció i reduir l’atur. El govern del PSOE ja va
pujar l’IVA l’any 2010 (d’un 16 a un 18% el general i d’un 7 a un 8% el reduït); va passar
d’una política fiscal expansiva a una restrictiva a mitges, ja que va apujar
certs impostos, però en cap moment va aconseguir baixar la despesa pública.
Ara ens trobem
davant d’una nova pujada del impost indirecte per antonomàsia amb un objectiu
semblant (per no dir el mateix) i amb l’excusa que és una petició de la Unió
Europea; el mateix ministre Montoro ha
explicat que aquesta mesura deriva del compliment del camí de consolidació
fiscal compromès amb la UE.
Ara
bé, en quant a les possibles repercussions negatives en el consum (o en
l’economia submergida, que no descobreixo cap secret quan dic, com els gallecs,
que “haberla, haila”),
crec que el Govern no les ha estudiat amb serietat. La gent tindrà que pagar
més en un moment en el que rep menys, o fins i tot, no rep res.
Afegir
també, que podem trobar estadístiques que demostren que pujades impositives en
mig d’una recessió alimenten el frau fiscal; ¿està Hisenda preparada per un
augment del frau? Crec que no. El mateix sindicat dels tècnics del Ministeri
d’Hisenda (GESTHA) xifra en 7.500 milions d’€ la recaptació anual que
s’aconseguirà amb la pujada del IVA, però alhora adverteix que aquest increment
no suposarà que la recaptació ascendeixi en la mateixa proporció, degut al frau
existent i a que Espanya és un dels països que menor rendiment extreu dels seus
impostos indirectes.
Continuem amb la possible incidència
en el consum. Crec que pujar el tipus de l’IVA només tindria sentit en una
economia en “bon funcionament”, o dit d’altre manera, quan ens haguem recuperat
d’aquesta recessió/crisis en la qual ens trobem, cosa que ni a dia d’avui, ni a
1 de setembre de 2012 (quan entraria en vigor la pujada del impost) sembla
realista.
I no oblidem que l’increment de l’IVA
afectarà principalment als col·lectius amb menor poder adquisitiu, com ara als
pensionistes o als “mileuristes”, que segons dades del Ministeri d’Hisenda, són
més de 18 milions i en l’actualitat representen el 63 % dels assalariats i
autònoms. Dit d’altra manera, es pagarà
més per el mateix.
Fins i tot les mateixes empreses ho
notaran, ja que un IVA més alt afectarà directament als seus ingressos.
M’explico, traslladar un IVA més alt al preu pot provocar que els consumidors
consumeixin menys (el preu final és més alt) i si les empreses tenen que baixar
el preu perquè el consumidor final no noti la pujada de l’IVA, baixaran els
seus ingressos. De fet, grans empreses “sanejades” com ara Zara o El Corte
Inglés ja estan dient (reclam publicitari?) que tot i la pujada del IVA, no
pujaran els seus preus. Però quantes empreses podran fer-ho?
Però el BOE ens ha donat una sorpresa,
no només puja l’IVA, sinó que molts productes canvien el tipus d’IVA que fins
ara tenien.
Són necessaris tots aquests reajustos? Segurament sí, però
caldria fer-los, amb més diàleg i consens, i escollint altres alternatives.
Sense anar més lluny, aquest cap de setmana escoltàvem al portaveu de CIU al
congrés dels diputats, sr. Duran i Lleida, demanar al govern de Mariano Rajoy que
presenti un pla a curt i mitjà termini per fomentar el creixement de l'economia,
un pla de xoc contra l'atur -especialment l'atur juvenil- i un impost per a les
grans fortunes.
Fins i tot el diari britànic “The
Economist” denunciava que un país amb
una taxa d’atur del 24% no pot tenir com a únic estímul empresarial la futura
reducció de les cotitzacions socials que paguen les empreses (1 punt al 2013, i
un altre addicional al 2014).
Com a conclusió final es podria deduir
que els reajustos són necessaris però hi ha diferents maneres de fer-los, que
amb diàleg, amb l’oposició i amb els agents afectats segurament es trobarien.
