DIFERENTS ESTRUCTURES DE MERCAT

Si busquem la definició d’estructura de mercat, en podem trobar varies, però totes en un mateix sentit. Posaré dos exemples:

·         Característiques d'un mercat que influeix sobre el comportament i els resultats de les empreses que operen al mercat.

http://www.hispanosnet.com/diccionarios_online/...

 

·         Conjunt de característiques que defineixen la situació d'un mercat influint en el comportament i en els resultats de les societats que operen en el mateix.

http://portal.lacaixa.es/docs/diccionario/e_es.html

Per fer-ho més entenedor, podríem resumir les principals característiques de les diferents estructures de mercat:

La competència perfecta expressa l’existència d’un mercat en el que cap empresa (o consumidor individual) té el poder d’influir en el preu de mercat; o dit d’altre forma, és l’estructura de mercat que es caracteritza per l’existència d’una gran varietat i nombre d’oferents i demandants, de tal forma que no poden imposar cap restricció sobre el preu o les quantitats intercanviades de producte, existint una mobilitat total de recursos i una informació completa.

En realitat no existeixen els mercats de competència perfecte, ara bé s’apropen bastant els següents exemples:

1. Llotges de peix.
2. Borses o Mercats de Valors.

Per la existència d’un mercat de competència perfecte haurien de conviure les següents característiques:

1)    Existència d’un elevat numero d’oferents i demandants.

2)    Homogeneïtat del producte.

3)    Transparència del mercat.

4)    Llibertat d’entrada i sortida d’empreses.

Com es pot observar en els “mercats reals”, una o més característiques sempre fallen.

La competència monopolística, segons Gregory Mankiw, és una estructura de mercat en la qual moltes empreses venen productes similars però no idèntics.

Les característiques essencials de la competència monopolística són:

1)    Existència de molts venedors.

2)    Diferenciació en el producte (sense ser un substitut perfecte).

3)    Diferenciació en els preus.

4)    Els compradors (molts) perceben la diferencia en el preu.

5)    Existeixen activitats de mercadotècnia (intent d’influenciar en el consumidor).

Els exemples més representatius de la competència monopolística serien:

1. Botigues de barri (supermercats, forns de pa, etc) que tenen la mateixa (o semblant) oferta que altres botigues però diferent ubicació i tracte amb el públic.
2. Benzineres: mateix producte però diferents serveis addicionals (botiga interior, rentat de cotxes ...).
3. Gairebé tots els productes que compren als mercats i supermercats (pasta de dents, llet, sucre ...)

L’Oligopoli és una estructura de mercat caracteritzada per la presència d’un nombre reduït d’empreses en les quals la característica principal és la interdependència estratègica entre aquestes; és a dir, al haver-hi pocs oferents i productes idèntics o substituts perfectes les empreses d’un oligopoli competeixen entre elles i estaran interessades en produir/servir la quantitat exacta que els faci obtenir el major benefici.

L’exemple més rellevant d’oligopoli al nostre país és la televisió, o millor dit, els canals de televisió; o el mercat de la telefonia (fins fa pocs anys monopoli de Telefònica).

Tot i que a dia d’avui, arrel de la crisi financera, podríem atrevir-nos a dir, sense por a equivocar-nos que el sector bancari esta anant en aquesta direcció: una concentració financera a l’entorn de l’oligopoli format pel Banc de Santander, BBVA i Caixabank.

El Monopoli és un mercat en el que un únic venedor s’enfronta a multitud de compradors; o sigui, és un mercat en el que una empresa és l’única que ofereix un producte homogeni (que no té substituts) i que té un nombre elevat de demandants.

El monopoli pur (una única empresa) és molt complicat de trobar en l’actualitat en els països desenvolupats (per no dir impossible).

ATUR I OCUPACIÓ TEMPORAL DURANT LA CRISI

M’han passat un article del diari ABC publicat a l’octubre del 2010 (http://www.abc.es/20101013/economia/espana-parados-201010130211.html) basat en l'article “Atur i ocupació temporal durant la crisi: una comparació entre França i Espanya” realitzat per Samuel Bentolila, Juan José Dolado, Pierre Cahuc i Thomas Li Barbanchon.

L'article es basa en un estudi realitzat per quatre experts en matèria laboral que implementen el model dels tres premis Nobel 2010, Peter Diamond, Dale T. Mortensen i Christopher Pissarides a Espanya i França.

Els resultats d'aquest estudi apunten al fet que ambdós països malgrat tenir moltes semblances en quant a les prestacions per desocupació i a la forma de negociació salarial, ambdues han tingut efectes molt diferents als seus mercats laborals.

D'altra banda, els premis Nobel d'economia de l’any 2010, valoren els subsidis a la desocupació de forma negativa. És a dir, a major subsidi de desocupació menor és el incentiu del treballador a cercar feina i, en conseqüència, les taxes d'atur són persistentment més altes.

Una mesura alternativa que es proposa és fer que aquests subsidis siguin progressius. És a dir, en lloc d'oferir una quantitat fixa al llarg de la durada de la desocupació, aquesta sigui major al principi i vagi baixant progressivament al llarg de tot el període que duri la prestació. D'aquesta forma, els aturats tindran més incentius a la recerca d'ocupació.

En el mateix article, Felgueroso proposa el que ell anomena, les “prestacions òptimes”: elevades al principi, perquè el treballador que acaba de perdre la feina pugui afrontar les seves obligacions, i amb una reducció progressiva per incentivar la recerca d’un nou treball.

Ho deixo a la vostra valoració.

 

Bibliografia

http://www.abc.es/20101013/economia/espana-parados-201010130211.html

http://www.elblogsalmon.com/protagonistas/nobel-de-economia-2010-para-investigadores-del-desempleo

Baylos, A. (1999). “La intervención normativa del estado en las relaciones laborales colectivas”.

Fòrums UOC – treballs 2011 de Alicia B.B.

REPERCUSSIONS DE LA TECNOLOGIA EN LA SOCIETAT ACTUAL

En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates, sostenen tots els aspectes de la nostra societat, incideixen a diari en les nostres vides i conformen el nostre futur, però la realitat és que en tota la història de la humanitat, l’home a procurat garantir i millorar el seu nivell de vida mitjançant un millor coneixement del món que l’envoltava i un domini més eficaç del mateix, o sigui, un desenvolupament constant de la ciència.

La ciència ha arribat al punt d’influir en la mentalitat de la humanitat. La ciència, a dia d’avui, no és simplement un dels molts elements que composen  les forces productives, sinó que ha passat a ser un factor clau pel desenvolupament social. La innovació científica i tecnològica influeix cada vegada més en tots els aspectes de la societat, la política i l'economia.

La informació forma part, en l'actualitat, del procés de producció, amb tanta o més importància que el factors més clàssics com la mà d'obra o el capital. La informació per tant té valor econòmic, de manera que pot ser tractada com una mercaderia (i la tecnologia augmenta la rapidesa i la quantitat d'informació que es pot rebre).

En definitiva, i segons un estudi realitzat per la Universitat Ramón Llull, els trets de la nova societat de la informació basada en tecnologies informàtiques de comunicació són:

• més rapidesa en la transmissió de la informació.
• més mobilitat i globalització de la informació.
• més quantitat d'informació i per tant (teòricament) de coneixement.
• accés global a la cultura i a l'oci.
• interactivitat i personalització, és a dir, el contingut serà definit pel receptor.
• progrés econòmic.
• descentralització i pluralitat en els continguts.
• triomf del individualisme.
• més cohesió social en una societat mundial interconnectada.
• fi de les divisions socials i mundials.
• democràcia directa, participació directa del ciutadà en la vida pública.
• llibertat d'informació, més permissibilitat.
• més temps d'oci.
• un món més solidari.
• un món més ecològic.

Com podeu observar, hi ha trets positius, i d’altres que no tant; trets evidents a dia d’avui, i d’altres que encara no es poden visualitzar amb nitidesa. Ara bé, és evident que la tecnologia ha influenciat el món actual de manera evident i decisiva.

PARTICIPACIÓ i JOVENTUT

Ordenant una mica els arxius del ordinador, per començar setembre amb forces renovades, he trobat un pròleg, introducció … que uns companys i jo vàrem fer per un estudi que una entitat volia.

Finalment, aquest estudi no va sortir endavant, però crec que les reflexions que fèiem en aquesta introducció, són plenament vàlides a dia d’avui.

Según recientes estudios de las Naciones Unidas, en los últimos diez años ha aumentado el reconocimiento de la importancia que tiene la participación de los jóvenes en la adopción de decisiones, y las iniciativas de los gobiernos para hacerlos participar en ese proceso han tenido como resultado una mejor formulación, aplicación y evaluación de la política.

Para tomar parte en los procesos sociales y políticos de su comunidad y para desarrollar predisposiciones favorables a esta participación, es necesario que los jóvenes posean la competencia para descifrar los contenidos, mensajes, discursos y prácticas de la esfera pública, y en este sentido las organizaciones juveniles son importantes en la educación y formación sobre los temas en cuestión (sin olvidarse de los compañeros, escuela, trabajo, y la propia comunidad).

Para generar sentimientos, actitudes y prácticas donde el respeto, la solidaridad y la tolerancia a los “diferentes a mi” sea la norma de relación, es necesario sentirse parte y responsable de una comunidad plural. Aquí las organizaciones juveniles son de suma importancia. Por esa razón, el reconocimiento a estas formas de participación ciudadana y a la creación de condiciones para su desarrollo deben ser un componente fundamental en las políticas de juventud.

La participación de los jóvenes en la adopción de decisiones, por provechosa que sea para la formulación de la política y el desarrollo de los jóvenes, no siempre tiene lugar efectivamente en la práctica. Para que sea eficaz, hay que concretar formas innovadoras de divulgar información, capacitación para facilitar la colaboración intergeneracional y estructuras de organización que acojan nuevas voces. Por ese motivo, a partir del trabajo en organizaciones juveniles, estos jóvenes pueden compartir con claridad el diagnóstico de lo que pasa en la sociedad, no sólo como relatores pasivos de una realidad que los atraviesa, sino como participantes necesarios en la concreción de escenarios de inclusión integral para otros jóvenes.

El hecho de alentar la plena participación de los jóvenes en la elaboración y promoción de programas y políticas relacionadas con la vida que les rodea  les permitirá convertirse en agentes del cambio en sus respectivas comunidades y afectará en forma positiva a toda la comunidad. Al incluir a los jóvenes se refuerza su compromiso con la sociedad y la comprensión de los conceptos que ésta maneja.

En la época en la que nos encontramos, no debemos olvidar las migraciones. Los jóvenes siempre han constituido una parte importante de los migrantes, por lo que resulta necesario que por medio de la educación y la capacitación se den a los jóvenes los conocimientos y la confianza necesarios para participar con éxito en el mercado laboral de sus propios países.

A mediados del siglo XX, las personas de edad, estaban en inferioridad numérica respecto a los jóvenes. Antes de mediados de este siglo estos datos se acercarán y representarán aproximadamente el mismo porcentaje, por ello, el progreso de la juventud será cada vez más un requisito necesario para atender las crecientes necesidades de atención de las personas de edad.

En muchos países, los partidos políticos tienen dificultades para atraer a miembros jóvenes. La apatía respecto de la política y la falta de interés en participar en organizaciones “tradicionales” parece caracterizar a las generaciones de jóvenes de muchos países.

Algunos estudios indican que existe una tendencia cada vez mayor a un cambio de motivación en la afiliación de los jóvenes. La participación de éstos, hoy en día tiende a centrarse en cuestiones concretas y a estar orientada al servicio, por esta razón el presente estudio se realizará no sólo con organizaciones “tradicionales” sino también ante ONL de carácter juvenil que trabajen en el territorio.

El asociacionismo juvenil puede ser una herramienta clave para generar y fortalecer el capital social de cada país.

Los beneficios que aporta el asociacionismo juvenil al desarrollo de los jóvenes son varios y a la vez complejos. Algunos ejemplos podrían ser los siguientes:

·         Las experiencias personales y sociales vividas en los primeros años de vida, suelen ser fundamentales en la definición de un proyecto de vida, en las opciones vocacionales, ideológicas, y de trayectoria laboral o académica.

·         La juventud es por definición una etapa formativa. Los hábitos y actitudes desarrollados en esta etapa suelen ser los más arraigados.

·         Cualquier acción de voluntariado implica conocer y tomar posición frente a una determinada problemática comunitaria o global.

·         La participación en una organización, obliga a los jóvenes a desarrollar competencias comunicacionales más complejas que las empleadas habitualmente.

·         Las organizaciones permiten a los jóvenes adquirir competencias en cuestiones económicas.

·         La opción personal de ser voluntario implica en sí misma la adopción de un conjunto de valores ligados básicamente a la solidaridad y la justicia.

 

 

 

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA PUJADA DEL IVA

D’entrada, vull fer constar, i a més, de manera evident que, la reforma fiscal, via pujada d’impostos, permetrà finançar els excessos de la despesa pública, o dit d’altra manera, intentarà arreglar la política fiscal i econòmica duta fins ara.

El Govern anterior va intentar, amb més o menys encert, augmentar la despesa pública per augmentar la producció i reduir l’atur. El govern del PSOE ja va pujar l’IVA l’any 2010 (d’un 16 a un 18% el general i d’un 7 a un 8% el reduït); va passar d’una política fiscal expansiva a una restrictiva a mitges, ja que va apujar certs impostos, però en cap moment va aconseguir baixar la despesa pública.

Ara ens trobem davant d’una nova pujada del impost indirecte per antonomàsia amb un objectiu semblant (per no dir el mateix) i amb l’excusa que és una petició de la Unió Europea; el mateix ministre Montoro ha explicat que aquesta mesura deriva del compliment del camí de consolidació fiscal compromès amb la UE.

Ara bé, en quant a les possibles repercussions negatives en el consum (o en l’economia submergida, que no descobreixo cap secret quan dic, com els gallecs, que “haberla, haila”), crec que el Govern no les ha estudiat amb serietat. La gent tindrà que pagar més en un moment en el que rep menys, o fins i tot, no rep res.

Afegir també, que podem trobar estadístiques que demostren que pujades impositives en mig d’una recessió alimenten el frau fiscal; ¿està Hisenda preparada per un augment del frau? Crec que no. El mateix sindicat dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) xifra en 7.500 milions d’€ la recaptació anual que s’aconseguirà amb la pujada del IVA, però alhora adverteix que aquest increment no suposarà que la recaptació ascendeixi en la mateixa proporció, degut al frau existent i a que Espanya és un dels països que menor rendiment extreu dels seus impostos indirectes.

Continuem amb la possible incidència en el consum. Crec que pujar el tipus de l’IVA només tindria sentit en una economia en “bon funcionament”, o dit d’altre manera, quan ens haguem recuperat d’aquesta recessió/crisis en la qual ens trobem, cosa que ni a dia d’avui, ni a 1 de setembre de 2012 (quan entraria en vigor la pujada del impost) sembla realista.

I no oblidem que l’increment de l’IVA afectarà principalment als col·lectius amb menor poder adquisitiu, com ara als pensionistes o als “mileuristes”, que segons dades del Ministeri d’Hisenda, són més de 18 milions i en l’actualitat representen el 63 % dels assalariats i autònoms. Dit d’altra manera, es  pagarà més per el mateix.

Fins i tot les mateixes empreses ho notaran, ja que un IVA més alt afectarà directament als seus ingressos. M’explico, traslladar un IVA més alt al preu pot provocar que els consumidors consumeixin menys (el preu final és més alt) i si les empreses tenen que baixar el preu perquè el consumidor final no noti la pujada de l’IVA, baixaran els seus ingressos. De fet, grans empreses “sanejades” com ara Zara o El Corte Inglés ja estan dient (reclam publicitari?) que tot i la pujada del IVA, no pujaran els seus preus. Però quantes empreses podran fer-ho?

Però el BOE ens ha donat una sorpresa, no només puja l’IVA, sinó que molts productes canvien el tipus d’IVA que fins ara tenien.

Són necessaris tots aquests reajustos? Segurament sí, però caldria fer-los, amb més diàleg i consens, i escollint altres alternatives. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana escoltàvem al portaveu de CIU al congrés dels diputats, sr. Duran i Lleida, demanar al govern de Mariano Rajoy que presenti un pla a curt i mitjà termini per fomentar el creixement de l'economia, un pla de xoc contra l'atur -especialment l'atur juvenil- i un impost per a les grans fortunes.

Fins i tot el diari britànic “The Economist” denunciava  que un país amb una taxa d’atur del 24% no pot tenir com a únic estímul empresarial la futura reducció de les cotitzacions socials que paguen les empreses (1 punt al 2013, i un altre addicional al 2014).

Com a conclusió final es podria deduir que els reajustos són necessaris però hi ha diferents maneres de fer-los, que amb diàleg, amb l’oposició i amb els agents afectats segurament es trobarien.

HI HA MÉS D'UN TIPUS/MODEL D'IVA ?

Últimament tornem a escoltar que es pujarà l’IVA. Espanya té un dels tipus més baixos de la UE però, som comparables amb altres països?

El que poder no sabem, és que hi ha més d’un model d’IVA, i no tots funcionen com l’espanyol.

Vaig llegir un extracte d'un article publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals en el qual ens explicaven que hi ha diferents modalitats d’IVA i quines eren les avantatges i inconvenients de cadascú,

En el quadre que tot seguit exposaré, extret d’un estudi comparatiu entre uns i altres realitzat a la UOC, podem trobar aquestes diferencies i fer-nos una idea dels diferents models.

MODELS	AVANTATGES	INCONVENIENTS
Sistema Universal	* És de fàcil instrumentació.	• Difícil administració. • El seu caràcter universal no permet discriminar entre contribuents en funció de les seves rendes. • Resta ingressos tributaris al sistema que poguessin revertir en els nivells més baixos de renda.
Model Japonès	* Introdueix cert grau progressivitat en l'impost. * Evita la pèrdua d'ingressos Tributaris.	• Presenta una major complexitat administrativa. • Requereix una important cohesió social pel que és difícil d'aplicar en economies de països febles. • Presenta un fort factor de “intrusisme” en haver d'identificar nivells de població.
Model Canadenc	*  Sistema relativament simple. * Introdueix cert grau de progressivitat en l'impost.	• Exigeix una administració fiscal desenvolupada i amb un complex i complet sistema d'informació. • Igual que el japonès suposa un fort nivell de “ intrusisme”.
Model digital	* Agilitat i immediatesa.	• Exigeix una administració fiscal i una societat civil fortament desenvolupades i informatitzades. • Exclou del sistema a contribuents amb baixos nivells tecnològics.
IVA personalitzat	* L'ampliació de bases suposa un augment de la recaptació. * Uniformar els tipus facilita la labor de l'Administració i dels contribuents. * Les decisions de reintegrament obeeixen a criteris objectius pel que no afecta a les decisions de consum.	• Malgrat les seves teòriques i evidents avantatges no ha estat adoptat per cap sistema tributari.